- MIDA DEL TEXT:
- SENSE ESTILS
Els plans estratègics de cultura, coneguts com a Pla d’Acció Cultural (PAC) segons la nomenclatura del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), són una peça clau per dibuixar les polítiques culturals d’un municipi a mitjà i llarg termini. Representen una oportunitat en la mesura que poden esdevenir dues coses: la primera, un exercici compartit d’anàlisi, reflexió i debat que ordeni i acordi les accions a dur a terme; la segona, una dinàmica que enforteixi la capacitat d’incidència i transformació dels agents de l’ecosistema cultural del municipi.
En les darreres dues dècades, la demarcació de Barcelona ha estat un escenari actiu d’aquesta planificació estratègica, amb diferents processos impulsats amb el suport del CERC.
Hi ha algunes preguntes recurrents: com consolidar la implicació dels agents que han format part del procés, assegurant que hi ha un lideratge clar des de les institucions? Com alinear els recursos disponibles amb els objectius marcats, prioritzar accions i fer-ne un seguiment rigorós? Quines estructures de governança cal establir per mantenir viu el Pla, amb espais de supervisió àgils, participatius i operatius? I, finalment, amb quines eines es compta per avaluar la implementació i mesurar-ne l’impacte amb dades reals que ajudin a corregir i adaptar el camí?
Aquestes preguntes són el motor d’un procés que ha de ser viu, flexible i orientat a resultats, sempre amb el focus posat en situar la cultura com un actor central en les polítiques públiques d’un municipi.
Els plans estratègics culturals no són legalment vinculants (a diferència dels urbanístics) i el seu compliment i implementació depenen exclusivament de l’interès i la capacitat dels actors que els impulsen. És per això mateix que és clau que comptin amb el màxim consens en la seva elaboració, validació, impuls i revisió, quan s’escaigui.